Roba estesa, cordes tensant i connectant aquestes peces de roba, entre finestres, entre carrers ajustats on el sol despunta a una hora, l’hora màgica.

Les famílies com la roba, s’entramen amb un teixit invisible de cordes, entre finestres, entre carrers on el sol despunta a una hora, l’hora màgica.

La Taranta, com la família, teixeix la seva casa, en un telaranya gairebé invisible, entre finestres, entre carrers, on el sol despunta, a una hora, l’hora màgica.

Les dones netegen la roba, netegen els teixits, les cordes, els fils invisibles al safareig públic, entre cants, entre ritmes, pels dies dels dies, més enllà de les rentadores i de les tintoreries…

Les bugaderes, netegen, tornant la roba que un dia va dur l’àvia, per vestir de nou, la filla, escorrent la camisa que va ser del tiet, per ser la del nadó. I així tots anem passant de roba, de camisa, de fils, de cordes, en el teixit que s’entrellaça pels dies dels dies, entre carrers, entre finestres, on el sol despunta, a una hora, a l’hora màgica.

Diuen que la Taranta si et pica, t’agafa la malaltia del llit, diuen que només la dansa, el ritme, el batec de la pandereta, et fa ballar, et fa treure i mostrar tot allò que amaguem entre fils invisibles, entre cordes i entre finestres, on l’hora màgica és només quan ja entre mons, ens canviem eternament de vestit,

on les bugaderes ens treuen la roba i la netegen entre cants i rialles.

Diuen que potser amb la mossegada de la Taranta, podem alliberar tot allò que volem callar, tot allò que no volem mostrar.

La família es reuneix entre plats, entre rialles, entre converses, mentre la taranta teixeix, mentre les bugaderes canten, mentre tots inevitablement ballen… ballen … ballen…

FAMÍLIA és una peça de Dansa-Teatre on a partir del mite de la Taranta i la dansa ritual del Sud d’Itàlia explorem l’univers de la família, les connexions, i les relacions visibles i invisibles amb nosaltres mateixos i entre nosaltres. Una aposta a exposar les contradiccions humanes, l’anhel de connexió i la desconnexió constant amb el nostre món intern.

Una peça dedicada a la bellesa de les relacions humanes amb totes les seves imperfeccions, una peça dedicada a la tradició, al nucli familiar, i com aquest sistema teixeix un entremat més enllà dels temps, més enllà de la cultura. Més enllà del nostre control.

Amb aquesta peça Gina Espinosa s’endinsa a parlar sobre la família i sobre el pas del temps.

Sobre els vincles i sobre l’anhel de viure, compartir i celebrar la vida amb tots els seus colors i ritmes a vegades dissonants.

Incorporant en aquesta peça intèrprets de totes les edats per tal de trobar aquesta diversitat generacional, en cos, moviment i presència a dalt de l’escenari.

La metodologia i llenguatge de la directora neix de la fusió de diverses tècniques, com la Dansa Contemporània, Dansa-Teatre i la pràctica del 5Rhythms, de la qual ella és professora.

Tota la companyia tant el cor central com el secundari, està vinculat a la seva escola INBODY STUDIO on tots practiquen i es formen en Dansa-Teatre i 5Rhythms.